OPINIÓ: La lluita per l’Ebre continua

Per David Colell Orrit, Vicepresident d’Ipcena-EdC

I quan diem “Ebre” incloem el Segre, el seu afluent principal, ja que hi aporta al voltant d’un 35% del cabal. El portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Manolo Tomàs, ja ens ho va advertir en la darrera Fira Natura, i la premsa oficialista local  va menysprear-lo irracionalment. No va fer altra cosa que fer-se ressò dels rumors que circulen des de fa anys i va afirmar que l’aigua del canal Segarra-Garrigues acabaria marxant cap a Barcelona. Ja durant la projecció del pantà de Rialb, el conseller d’Obres Públiques de CiU, en Cullell, havia suggerit aquesta possibilitat, que, ara, els seus oponents polítics, amb els “ecologistes de debò” liderant la conselleria de Medi Ambient, volen dur a terme amb el vistiplau de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Es tracta de transvasar l’aigua del Segre, fora de la seua conca, en un principi, per abastir 4 pobles de l’Anoia i Tarragona, des de Rialb. En alguns d’aquests indrets, sembla que han de bullir l’aigua abans de consumir-la perquè la de la xarxa pública presenta alts índex de contaminació. Pobra gent! Entenem que els afectats tenen dret a un subministrament de qualitat; però, per què no inverteixen en depurar l’aigua o en evitar la contaminació en lloc de realitzar un transvasament del nostre riu, quan Medi Ambient acaba d’anunciar que la conca del Segre perdrà un 5% dels seu cabal en els pròxims 20 anys, que cal afegir a la minva d’un 30% registrada en les dos últimes dècades? I , a més, presenta un dèficit de 400 hm3/any. S’està donant més aigua de la que hi ha, un 115%. En realitat el que pretenen és col·locar la primera canonada d’un transvasament a gran escala encobrint-lo amb l’excusa de salvar pobles assedegats. I així consta en el pla per a la gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. En un dels annexos apunta la possibilitat d’incrementar el subministrament d’aigua del sistema Ter-Llobregat amb aportacions foranes, sense concretar-ne ni l’origen ni el punt de connexió. Però, en el pla apareix un mapa on es pot veure una conducció d’aigua des de Barcelona en direcció nord-oest, que acaba en un punt no determinat a l’oest dels embassaments de Sant Ponç i la Llosa del Cavall, al Solsonès. El mateix es veu reflectit en el document oficial Subministraments i serveis bàsics a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta és la nova estratègia del Tripartit per manllevar un recurs capital a Ponent, l’aigua, que manté el primer sector de la nostra economia i un dels màxims patrimonis naturals. Ni amb les dessaladores en tenen prou! Esperem que el 2010, declarat per la Paeria “Any del riu Segre”, seguint una proposta de Lleida Ambiental, un col·lectiu fundat pel Centre Excursionista, l’Ateneu Popular i Ipcena, ajudi a eradicar aquestes amenaces. El primer objectiu per a aquest Any: recuperar el cabal ecològic del riu més llarg de Catalunya. Malauradament, avui, el Segre, així com la resta de rius del país, es troba en una situació crítica per factors diversos: sobreexplotació de preses hidroelèctriques, d’extracció d’àrids, contaminació de les aigües o concessions abusives de regadiu. Uns problemes que els nous plans de conca no sols obvien, sinó que agreugen.

 

El 9 de gener de 2010, malgrat les nevades, representants d’una cinquantena d’entitats, sobretot d’ecologistes, d’arreu de la Península, ens vam reunir a Tortosa per valorar el procés d’elaboració del nou pla de conca de l’Ebre. La PDE va convocar aquesta cimera de col·lectius per posar en comú les diferents perspectives del procés de participació ciutadana endegat per la CHE i, en el cas de Catalunya, per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per concretar el pla hidrològic. La gran majoria dels assistents van coincidir a subratllar que el procés de participació social havia estat una presa de pèl, que s’havia dut a terme per imperatiu de la Directiva marc de l’aigua i que les aportacions dels col·lectius socials i dels particulars, així com els informes tècnics i científics independents, estaven subordinats a la negociació política entre els governs i els lobbies empresarials encarregats de realitzar obres hidràuliques (ampliacions o creació de regadius) i explotacions hidroelèctriques, entre altres. Tot plegat suposa, segons el parer majoritari dels reunits, una flagrant vulneració de les normatives mediambientals i un engany majúscul a la població, que veu com espolien els rius, un bé públic, en nom d’interessos privats de caire merament lucratiu. En definitiva, les consultes socials es van idear, lluny de qualsevol voluntat democràtica, per a la desmobilització social i per encobrir mancances de cabal, transvasaments i la resta del catàleg d’obres hidràuliques previstes. Els participants en aquests processos de consulta simulats, de seguida es van adonar del frau, per la qual cosa van decidir que, tot i assistir a les reunions convocades per les administracions, a fi de no sentir recriminacions a posteriori, esmerçarien els esforços en altres fronts. El representant de les Terres de l’Ebre d’Unió de Pagesos va reconèixer que amb el diàleg mantingut amb els ecologistes s’havien polit divergències. I que el sindicat agrari havia entès que l’aigua pertany a tothom, a la vegada que admetia que els nous regadius suposen un cost econòmic difícilment assumible (si no és per mitjà del finançament públic). En aquesta línia, l’hidrogeòleg ebrenc, Antoni Canicio, va afirmar que no es pot seguir enganyant la ciutadania fent-li veure falses sequeres, quan del que es tracta és d’un desequilibri entre la disponibilitat d’aigua i de la seua demanda, perquè si l’aigua és un recurs limitat, la demanda d’aquest també ha de ser limitada.

 

Així doncs, davant la clara involució hidràulica plantejada pel nou Pla de conca de l’Ebre, que cerca la confrontació territorial i sectorial i l’afavoriment de certs interessos econòmics i socials elitistes, la PDE va convidar a tots els col·lectius i entitats afectats de totes les conques a mobilitzar-se de forma contundent i a dotar-se d’arguments, signats per científics independents, per tal de bastir un discurs global, coherent i unitari per denunciar davant la Unió Europea l’incompliment de diverses directives que obliguen a assegurar la qualitat dels rius i la preservació de la vida que hi està vinculada. Entre els actes reivindicatius programats destaca la futura convocatòria d’una manifestació massiva a Barcelona el proper maig. D’aquesta manera, i segons paraules d’en Manolo Tomàs, portaveu de la PDE, es vol recuperar l’esperit del 2004, quan les manifestacions antitransvasistes van contribuir decisivament als canvis de govern.