La Generalitat dóna suport a la CAG, una indústria molt problemàtica

El proppassat 3 de juliol, el mateix dia que el Parlament rebutjava la ILP contrària als transgènics, la Corporació Alimentària de Guissona (CAG), una de les majors empreses que usen organismes modificats genèticament, va celebrar el seu 50è aniversari mitjançant un acte que va aplegar unes 6.000 persones. La festa va comptar amb una representació de la Generalitat de Catalunya encapçalada pel president José Montilla. Considerem que resulten, com a mínim, inoportuns els elogis que Montilla i els mitjans de comunicació afins, com el diari Segre, van dedicar a la CAG, a la qual atorguen qualificatius com “model empresarial i social”, “un dels autèntics motors de l’economia lleidatana”, “model de desenvolupament d’un poble i d’integració social”, etc., emesos en ple debat sobre la conveniència dels transgènics. Les causes de l’èxit empresarial de la CAG (els beneficis nets obtinguts el 2008 ascendien a 38 milions d’euros) cal cercar-les en la fidelitat a ultrança a un model productivista, d’agricultura intensiva, de baixa qualitat i de preus rebentats. La CAG s’ha apoderat del mercat, ja que controla tot el circuit comercial, des de l’explotació agropecuària fins a la venda al consumidor, d’uns productes, coneguts com “menjar escombraria”, a un preu impossible d’oferir per a una PIME i destinat, com a últim recurs, a les classes socials amb menys poder adquisitiu. Aquest èxit empresarial, tan lloat pels qui en reben lucre, viu de cometre irregularitats de tot tipus. Nosaltres ens centrarem en les agressions ambientals i a la salut pública.

“Passant” de la sostenibilitat

Aquest “monstre” industrial s’ubica, no pas en un polígon, com marca la legalitat vigent, sinó al nucli urbà de Guissona. A les plantes de la Segarra i el Segrià, el soroll, la pudor, l’emissió de gasos i partícules contaminants, i els vessaments contaminants al Sió, al Segre i al Llobregós estan a l’ordre del dia i han causat queixes continuades. Segons el Registre Nacional de Drets d’Emissió, el 2005, la CAG generava un excés de gasos contaminants xifrat en 8.693 t/any. Per aquesta raó, l’empresa va demanar una ampliació de la quota d’emissió de 4.007 t/any. Però, sovint, el pes dels 3.300 llocs de treball, els favors o negocis paral·lels silencien les protestes i anul·len algunes sancions. En aquest sentit, el maig del 2002, Jaume Alsina, president de la CAG, va prometre a l’Ajuntament de Guissona que facilitaria calefacció per gas a meitat de preu, gràcies a una planta de cogeneració. Tant és si aquest sistema no està dins les tecnologies sostenibles. A principis d’agost del 1993, uns motors alimentats amb fuel van començar a funcionar per obtenir electricitat, aigua calenta i vapor a les plantes de Lleida i les Pallargues. Així, la CAG es convertia en la primera fàbrica de pinsos de l’Estat que usava la cogeneració, un sistema molt brut per reduir costos. Només els barris de Lleida, de Cappont i la Bordeta, no tan collats per l’empresa, van gosar manifestar públicament, l’agost del 2000, la sospita que les males olors i els sorolls que patien s’originaven a la CAG.

Arran de la prohibició d’usar farines càrnies com a prevenció de la malaltia, coneguda popularment, de les «vaques boges», la major part del pinso s’elabora a partir de soja o panís transgènic, sovint, importat dels EUA. Desenes de camions de la CAG esperen aquests productes als ports de Tarragona i Barcelona. Evidentment, l’empresa no disposa de cap línia ecològica, ans el contrari, es dedica a fomentar l’agricultura i la ramaderia intensives i l’ús dels zoosanitaris que comercialitza, amb una política agressiva de reducció de costos basada en l’externalització dels impactes ambientals i en la retallada de les rendes i els drets dels assalariats. Una dotzena de granges de la CAG es van veure involucrades, el 2003, en un dels casos més importants d’engreix massiu i il·legal de bestiar. El setembre del 2004, la Fiscalia de Lleida va demanar al jutge de Tremp que imputés, com a presumptes autors d’un delicte d’engreix il·legal de pollastres, el responsable d’Integració de la CAG i un dels seus veterinaris. Abans, el Seprona i el DARP van immobilitzar, el 26 de gener de 2001, a la planta del polígon del Segre, 20.720 kg de pinso perquè estava compost de farines càrnies. El 15 de febrer, a Tarragona, van confiscar uns altres 960 kg i, a Castelló, 5.360 kg més. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya va criticar durament l’actitud irresponsable de la CAG.

La gran flota de camions de la CAG no circula gràcies a combustibles «ecològics», sinó amb uns carburants de baixa qualitat i molt més contaminants que la resta. A pesar d’això els ofereix al públic. El concessionari oficial d’Honda a Lleida, entre altres, desaconsella el seu consum perquè pot causar greus avaries mecàniques que les garanties dels vehicles no cobreixen. L’Ajuntament de Guissona, el 2004, va haver de construir un pàrquing de 4 hectàrees per a camions situat a la sortida del nucli urbà, ja que, fins aleshores, estacionaven pels carrers fins col·lapsar-los. La manca de respecte per la qualitat mediambiental arriba a l’extravagància de col·laborar en el I Rally de Torrefeta i Florejacs-Bon Àrea. Disputat els dies 6 i 7 de març de 2004, va realitzar-se perquè el DMA va rebaixar las fiances establertes per minimitzar els impactes ambientals. Tant debò acabés aquí la relació d’impactes ambientals que genera la CAG. En tota la seua xarxa de carnisseries d’autoservei, tots els productes s’ofereixen envasats amb plàstic, alumini i porexpan. Aquest material, de difícil reciclatge, constitueix un volum de residus ingent, destinat a escurçar la vida útil dels abocadors. Quant a les botigues anomenades Servei d’Enginyeria, ens crida l’atenció que siguin autèntics basars asiàtics, ja que hi podem trobar: fitosanitaris i zoosanitaris al costat de pernils ibèrics i altres queviures, begudes alcohòliques, cosmètica, roba, etc.

La contaminació  dels cursos d’aigua

Un altre efecte perniciós de l’activitat de la CAG el trobem en la contaminació i en l’exhauriment dels aqüífers, com el Vicfred-Guissona, dels quals n’obté l’aigua mitjançant captacions poc controlades. Molt a prop d’aquests cursos fluvials subterranis hi havia una envasadora d’aigua mineral, la Font del Pi, que va haver d’afrontar unes analítiques que indicaven un excés de nitrats, d’origen desconegut. Com a súmmum d’aquesta manca de respecte per la qualitat de l’aigua, la CAG no disposa d’una estació depuradora d’aigües residuals pròpia. Per tant, es limita a saturar la depuradora municipal de Guissona. El setembre del 2005, l’Ajuntament es va veure obligat a obrir-li un expedient sancionador, seguint els dictàmens de l’ACA, perquè el gran volum d’aigua residual de la indústria sobrepassava el límit de matèries en suspensió i comprometia la potabilització de l’aigua de boca. A més, la CAG va negociar amb la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell la concessió d’un nou cabal de 90.000 m³ per tal d’assegurar-se el subministrament, ja que la captació des dels seus pous no és fiable. Així donava a entendre que s’estaven esgotant els aqüífers arran de la sequera i de la sobreexplotació creixents. I atès que també absorbeix aigua de la xarxa municipal, suposa una càrrega massa feixuga que amenaça les reserves de la població. El 24 de desembre de 2006, la premsa local de Lleida donava a conèixer que un abocament originat a la CAG “tenyia de negre” el riu Llobregós, entre Massoteres i Sanaüja. La zona afectada coincidia amb un espai del PEIN. El dia anterior, el Seprona havia obert diligències i comunicava els fets a l’ACA. Els llots contaminants procedien d’una bassa de la Corporació, que recull un 30% de les aigües residuals de la indústria. Aquesta instal·lació va ser creada per tal de regar el camp de golf de Massoteres. Segons la versió de la CAG, el volum de sediments acumulats al llarg de 2 anys va superar les seues previsions. Tanmateix, no es tractava del primer cop que la CAG cometia aquest “error”. El setembre del 2005, l’Ajuntament de Guissona li va incoar un altre expedient per la mateixa falta. El 19 de setembre de 2008, la CAG va abocar uns 1.500 litres de fuel al Segre, a l’alçada del polígon industrial de Lleida paral·lel al riu. Atenent els antecedents reconeguts per la Paeria de Lleida, segons els quals, el març del 2004, la CAG va efectuar un abocament d’oli de palma i, el mateix 2008, un altre de greixos, Ipcena va demanar que s’apliqués a la indústria infractora una sanció d’acord amb els danys i els agreujants de mala fe i benefici obtingut, que no podia ser una altra que la derivada d’un expedient per un acte molt greu. Així mateix, l’ACA, proposava una sanció qualificada igualment de greu, amb un import màxim de 300.056,61 euros. I una altra sanció coercitiva de 30.000 euros. Aquesta mena de càstigs potser sí que farien abandonar les males pràctiques industrials. Però, la realitat ens mostra que l’Administració, en cas d’aplicar alguna sanció, ho fa de forma tan suau que la indústria veu més rendible seguir contaminant.

Fins i tot, especulació urbanística

La CAG, el 2004, va construir 240 habitatges de protecció oficial i de lloguer per als seus treballadors a Guissona a fi de tancar el cercle productiu i blindar la dependència o submissió dels seus assalariats. I, com un bon oportunista, va gaudir de la bombolla immobiliària mentre va poder. Prova d’això és la construcció d’un camp de golf a Massoteres, a pocs quilòmetres de Guissona. Allí ha convertit la vegetació mediterrània del turons en una immensa catifa de gespa. L’Ajuntament de Massoteres, obligat pel rebuig popular, va haver de retallar la superfície urbanitzable d’11 a 6 ha. El cinisme de la CAG no té límits, sinó com s’explica que es dediqui a desaprofitar aigua en un camp de golf, sense tenir permisos per abocar-la, quan, al llarg de l’estiu del 2001, un camió cisterna va estar subministrant 2.310.000 litres a la setmana, extrets de l’estació de bombeig de la Vall del Sió, per resoldre la insuficiència hídrica de l’empresa. Fins i tot, la Fundació Privada Bonàrea, de la CAG, té la barra de sol·licitar a la CHE la concessió d’un cabal de 12,5 l/s per al reg del camp de golf, mentre diuen als mitjans que reutilitzen aigua depurada.

President Montilla i companyia, s’ha de tenir molt poca vergonya per rebutjar, al migdia, el tràmit parlamentari d’una ILP contrària als transgènics, amb el suport d’unes 105.000 signatures, i beneir una de les majors empreses que usen transgènics assistint a la seua festa, el mateix dia. Permetre l’existència de cultius transgènics, suposa condemnar a l’extinció les varietats autòctones! Que no eren vostès els catalanistes i “ecologistes de debò”? En lloc d’oferir una imatge tan evident de servilisme a les grans corporacions, per què no respecten la voluntat popular i ajuden la pagesia que ha decidit treballar segons els principis de la sostenibilitat i practicar l’agricultura i la ramaderia ecològiques?

David Colell Orrit

Vicepresident d’Ipcena